«1 d’octubre, entre dos focs» / Partit Republicà d´Esquerra 20/09/17

Posted on 2017/09/21

0




Arran de la convocatòria per part del Govern de la Generalitat per a l’1 d’Octubre d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, punt culminant del procés que vivim des de fa ja uns anys i que el govern espanyol pretén impedir per tots els mitjans, estem assistint a una escalada de tensió entre la Generalitat i la Moncloa, que s’ha traslladat també a la societat civil, de conseqüències encara imprevisibles però que sens dubte tindràn un impacte profund a la societat catalana i espanyola, i que de moment, ja està deixant clar el fracàs rotund del règim de 1978.

Per als republicans i federalistes que creiem en la necessitat de celebrar un referèndum acordat, però també en la recerca de solucions i alternatives polítiques als conflictes, assistir a l’espectacle lamentable que estem vivint, on ja fins i tot a nivell de carrer el diàleg raonat ha quedat substituït per un fanatisme i un maniqueisme que ve a justificar qualsevol acció mentre s’adigui amb els objectius polítics dels uns o bé dels altres, resulta esgotador i desencoratjador, ja que sentim com aquest conflicte aprofondeix cada dia més en l’alarmant fractura social que s’està patint a la societat catalana.

Per una banda, la desproporcionada reacció repressiva del govern del PP, que, encara que previsible, dóna una pàtina d’autoritarisme als esdeveniments que fa esgarrifar. El règim del 78 està mostrant ara més que mai la seva condició de règim hereu de la dictadura. Més greu i injustificada és encara l’acció repressiva quan el govern Rajoy s’ha negat en rodó a tractar el conflicte a Catalunya d’una manera dialogada, democràtica i acordada. Persecució d’alcaldes, requisa d’urnes i paperetes, prohibició d’actes, utilitzacio de la fiscalia amb fins polítics i partidistes, assalt de la Guàrdia Civil a les institucions catalanes…tot plegat constitueix un assalt a principis bàsics d’una democràcia que ells diuen defensar. Aquestes accions mereixen tot el nostre rebuig i són una mostra de la incapacitat del règim de 1978 per a entendre la seva realitat plural, resoldre l’encaix dels seus pobles i establir una convivència fraterna i justa al nostre país. Els republicans sempre ho hem denunciat i ho denunciarem, i seguirem proposant la nostra alternativa republicana i federalista.

Malgrat l’aspiració legítima d’organitzar un referèndum d’autodeterminació, no sembla que la vía unilateral impulsada per la llei del referèndum i, sobretot, la llei de transitorietat aprovades pel parlament de Catalunya de forma legalment dubtosa (sense majoria suficient i trepitjant els drets de l’oposició i les minories) que preveuen la declaració de la independència dos dies després de l’1 d’octubre si guanya el sí -sigui quin sigui el percentatge de participació- sigui la manera més idònia i democràtica de resoldre la situació. Entenem que la convocatòria de l’1 d’octubre no reuneix els requisits per a ser un referèndum vinculant i democràtic amb garanties, sino que més aviat sembla una repetició més del 9-N amb la diferència que, si es fa, es farà en condicions d’estat d’excepció.

A més a més, no deixa de ser lamentable el fet que haguem arribat a aquesta situació en la que en nom de la “desobediència” s’amaga l’actuació irresponsable dels dirigents del procés, que han abandonat la via de l’estratègia i la política i ens han conduït imperativament al referèndum unilateral, sabent quines podien ser les conseqüències: l’enfrontament directe amb l’Estat espanyol, que té la força repressiva i està disposat a utilitzar-la. Però per molt romàntic que sembli desobeïr, s’han de mesurar bé les forces, el grau de suport popular, el reconeixement internacional, i el cost que pot tenir conduïr-nos al que s’ha anomenat “xoc de trens”. Sense treure-li responsabilitat al govern del PP, que la té i molta, jugar a fer xocar trens no sembla quelcom gaire prudent quan cap d’aquestes variables sembla ser decisivament favorable al procés, a no ser que el que s’estigui buscant sigui precisament el conflicte en sí mateix. El “mambo”, com n’hi diuen els de la CUP, que al cap i a la fi és el que retroalimenta el conflicte i polaritza encara més la societat, beneficia electoralment als independentistes però també al PP, que és al final qui impedeix que es pugui fer un referèndum acordat.

Ningú pot acceptar que fer una votació en aquestes condicions, sense cap mena de garantia, pugui vincular al guanyador a poder fer una declaració unilateral d’independència, no es pot prendre una decisió tan transcendental per al futur polític del país sense assegurar-se de que es compta amb un suport majoritari, contrastat i reconegut de la ciutadania. A més a més, és necessari que les votacions es puguin fer en condicions de normalitat, i amb la plena confiança de que el resultat serà reconegut per tots els actors. Preguntar a la ciutadania quan no es pot garantir que es pugui aplicar allò que es decideixi és absurd i fa perdre tot el sentit a un referèndum.

Per tot això, com a republicans i defensors dels principis democràtics, entenem que participar en un pseudoreferèndum que no té les mínimes garanties democràtiques, que serà activament boicotejat pel govern espanyol, i que no pot mostrar de cap manera la voluntat del poble de Catalunya perquè una àmplia part de la societat catalana no es sent cridada a participar o directament no ho podrà fer, no pot servir com a excusa per a imposar el pla polític dels independentistes. Fer les coses d’aquesta manera no resoldrà els problemes de Catalunya i dividirà encara més la societat, que es troba ja greument polaritzada, i pot tenir conseqüències gravíssimes.

Alguns partits i grups defensen que el que s’ha organitzat per a l’1 d’octubre no és el referèndum que volem, però que pot ser vàlid com a mobilització política en protesta contra les accions i inaccions del govern central, i defensen participar-hi. Malgrat que comprenem i respectem aquesta postura, entenem que l’1 d’octubre no s’ha convocat com a mobilització, sino com a referèndum vinculant, i que implica com a conseqüència la declaració d’independència en 2 dies, la qual cosa vol dir que participar-hi implica donar legitimitat i validesa a la convocatòria i a les conseqüències que s’en poden derivar, com ara una DUI.

Per aquests motius, amb el respecte a qui vulgui participar l’1 d’octubre com un acte de mobilització ciutadana, des del PRE no podem estar ni del costat de l’immobilisme i la repressió ni del costat de la via unilateral que pretenen imposar els processistes per damunt de tot i de tothom. En aquest sentit, emplacem a tots els actors a que cerquin una solució política per a que en un futur es pugui convocar un referèndum vinculant a Catalunya, seguint el model escocès, amb totes les garanties democràtiques, reconegut pel govern central i per la comunitat internacional, amb una campanya oberta on el sí i el no exposin i contrastin arguments, i abandonar la política de confrontació que s’està seguint per part d’uns i altres, i que només ens condueix a un carreró sense sortida.

També emplacem a tots els republicans dels pobles germans d’Espanya a que es mobilitzin en contra de les accions repressives del govern central, que s’organitzin per a fer possible una IIIª República Federal a Espanya i a donar suport perquè algun dia pugui celebrar-se un referèndum d’autodeterminació pactat a Catalunya.

Salut, seny i República!

Partit Republicà d’Esquerra

Posted in: Novedades